El Rey y Telma Ortiz 14 mayo 2008
“Los directores de las revistas del corazón deberían ser premiados por el Rey con un título nobiliario, y no sentar a sus abogados en un banquillo de un juzgado de Toledo. Ellos son los únicos que sustentan la Monarquía en España. El caso Telma supone un grave peligro.” http://blogs.20minutos.es/martacibelina/post/2008/05/14/el-rey-y-el-caso-telma-
Aquest comentari, fa referència a la demanda imposada per la germana de la princesa d’Astúries, Telma Ortiz contra la premsa pel suposat “assetjament” que pateix. Aquest fet ha suposat molta controvèrsia a la opinió pública. I sobretot després que la resolució de la demanda no donés la raó a la part demandant, sinó a la premsa, i principalment, i per ser més exactes, la premsa del cor. Ja que és aquest tipus de premsa la que amb freqüència ens té al corrent dels “afers” i “desafers” de la monarquia espanyola, i com si fossin pocs els membres que la componen, doncs ara es dediquen a buscar també els membres de la família política dels monarques. Com es el cas de Telma Ortiz, germana de Letícia, princesa d’Astúries. Però es clar, aquesta demanda imposada per Telma Ortiz als mitjans de comunicació, obre dos fronts, els qui estan d’acord amb que ella té dret a la seva intimitat, i els qui pensen que ella es un personatge públic, i que per tant, s’ha d’atendre a les conseqüències que això comporta. Però a ella, tot això de “la fama” li ha vingut sense buscar-ho, ella per sort o per desgràcia és germana de la que pot ser reina d’Espanya, en un futur. I això comporta unes conseqüències, dures d’assumir, i es veu que la noia, li costa. Per l’altra banda, hi ha els monarques que són constantment portada a la les revistes del cor, i com molt bé sabem, aquest tipus de revistes són les que sustenten la monarquia espanyola, i provoquen que la gent en parli. I és clar, com més bé els tracti la premsa, més guanyaran l’aprovació del poble. Aquesta incidència de la germana de Letícia posant barrera als mitjans de comunicació segur que no ha fet gràcia ni als que difonen les “exclusives” ni als que hi surten en elles.
domingo, 1 de junio de 2008
Por què no te callas?
Por què no te callas?
D’aquesta frase pronunciada pel Rei d’Espanya, dirigint-se a Hugo Chavez, se’n van fer una espectacularització de la frase, es van crear politons de mòbil, cançons, paròdies...Se’n va parlar i molt. Els mitjans de comunicació, van ser els primers en difondre la notícia sobre “el por què no te callas? del rei espanyol a Hugo Chavez, i el posterior abandó del monarca enfadat amb les paraules de crítica a Aznar per part del president veneçolà”. I després d’assabentar-se’n l’opinió pública van venir els debats. Que si el rei ho havia fent tant bé, que si el rei era humà i per tant podia tenir una “relliscada” en quan a les formes com qualsevol altre persona; però també hi van haver persones que van criticar la seva actuació, la seva “sortida” de to i el seu comportament de “pati d’escola”. Cal recordar que ell estava a la cimera Iberoamericana a Xile com a cap d’estat del govern espanyol, però no com a representant del govern espanyol, per això ja hi havia en Zapatero al seu costat, que és la persona que representa la voluntat del poble espanyol ( el president escollit després d’unes eleccions parlamentaries). El Rei, estava a la cimera “d’acompanyat” de Zapatero, però amb una sola frase “ Por què no te callas?” se’n va endur tot el protagonisme i va provocar un col·lapse mediàtic, que va durar setmanes, i més setmanes, a Espanya i fora d’ella, no es parlava de res més que de la frase del monarca espanyol.
Al meu entendre, el fet va ser com un boom mediàtic, que va afavorir els mitjans de comunicació que van saber treure-li tot el suc a aquesta sortida fora de lloc del rei d’Espanya, fent que l’opinió pública en parlés, i fos partícip de l’espectacle. D’una notícia “ficada de pota” del Rei, molts van fer el seu agost, com hem dit al principi de l’article, moltes cançons, molts politons de mòbil...D’aquest fet cadascú en treu les seves opinions i conclusions. Però la idea clara i objectiva del tema és que el monarca espanyol es va posar en evidència, i va caure en el parany de la mala educació. Tot i les crítiques per part del president veneçolà Hugo Chavez al govern d’Aznar, ell s’havia de mantenir al marge i respectar el torn de paraula del dirigent veneçolà, i no fer callar a algú, quan era ell el que estava a la cimera exclusivament com a convidat. Una vegada més la majoria de la gent no sap quina funció representa el rei d’Espanya. I molts van aclamar les seves paraules cap a Hugo Chavez, com si es tractés d’un acte patriòtic després d’una ofensa del dirigent veneçolà, però la gent hauria d’entendre que cadascú té la seva feina, i fer callar algú no és la feina del rei d’Espanya. No defenso les paraules d’Hugo Chavez. Perquè sincerament no comparteixo les seves maneres de fer ni la seva ideologia de govern, però si que defenso el dret d’expressió, i la no repressió.
D’aquesta frase pronunciada pel Rei d’Espanya, dirigint-se a Hugo Chavez, se’n van fer una espectacularització de la frase, es van crear politons de mòbil, cançons, paròdies...Se’n va parlar i molt. Els mitjans de comunicació, van ser els primers en difondre la notícia sobre “el por què no te callas? del rei espanyol a Hugo Chavez, i el posterior abandó del monarca enfadat amb les paraules de crítica a Aznar per part del president veneçolà”. I després d’assabentar-se’n l’opinió pública van venir els debats. Que si el rei ho havia fent tant bé, que si el rei era humà i per tant podia tenir una “relliscada” en quan a les formes com qualsevol altre persona; però també hi van haver persones que van criticar la seva actuació, la seva “sortida” de to i el seu comportament de “pati d’escola”. Cal recordar que ell estava a la cimera Iberoamericana a Xile com a cap d’estat del govern espanyol, però no com a representant del govern espanyol, per això ja hi havia en Zapatero al seu costat, que és la persona que representa la voluntat del poble espanyol ( el president escollit després d’unes eleccions parlamentaries). El Rei, estava a la cimera “d’acompanyat” de Zapatero, però amb una sola frase “ Por què no te callas?” se’n va endur tot el protagonisme i va provocar un col·lapse mediàtic, que va durar setmanes, i més setmanes, a Espanya i fora d’ella, no es parlava de res més que de la frase del monarca espanyol.
Al meu entendre, el fet va ser com un boom mediàtic, que va afavorir els mitjans de comunicació que van saber treure-li tot el suc a aquesta sortida fora de lloc del rei d’Espanya, fent que l’opinió pública en parlés, i fos partícip de l’espectacle. D’una notícia “ficada de pota” del Rei, molts van fer el seu agost, com hem dit al principi de l’article, moltes cançons, molts politons de mòbil...D’aquest fet cadascú en treu les seves opinions i conclusions. Però la idea clara i objectiva del tema és que el monarca espanyol es va posar en evidència, i va caure en el parany de la mala educació. Tot i les crítiques per part del president veneçolà Hugo Chavez al govern d’Aznar, ell s’havia de mantenir al marge i respectar el torn de paraula del dirigent veneçolà, i no fer callar a algú, quan era ell el que estava a la cimera exclusivament com a convidat. Una vegada més la majoria de la gent no sap quina funció representa el rei d’Espanya. I molts van aclamar les seves paraules cap a Hugo Chavez, com si es tractés d’un acte patriòtic després d’una ofensa del dirigent veneçolà, però la gent hauria d’entendre que cadascú té la seva feina, i fer callar algú no és la feina del rei d’Espanya. No defenso les paraules d’Hugo Chavez. Perquè sincerament no comparteixo les seves maneres de fer ni la seva ideologia de govern, però si que defenso el dret d’expressió, i la no repressió.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
